diumenge, 13 d’abril del 2008

DEL LLEURE A L'ADICCIÓ

L'altre dia vaig llegir una notícia que va captar la meva atenció: "Enganchados a la pantalla" és un llibre escrit per un psiquiatre i un pedagog, que pretén avisar sobre l'addicció a les noves tecnologies. Aquesta patologia és real i perillosa. Per combatre el fenomen, diuen els autors que cal educació especialment dins les famílies. Les persones faltades d'afecte i de comunicació, especialment els adolescents, són les que tenen més possiblitats d'enganxar-se a Internet, al mòbil, als videojocs...
La societat actual viu de pressa, i tots en patim les conseqüències. Peró especialment els joves, es veuen afectats per aquest estrés col·lectiu. Els pares cada dia treballen més hores, per tant tenen menys temps per dedicar als seus fills. Com a resultat, els joves passen més hores a l'escola. Un tant per cent molt alt d'infants i joves realitza activitats extraescolars, després de la jornada diària. Potser fruit d'aquesta sobreactivitat, i destacant que bona part dels joves tenen una baixa autoestima i senten un buit relacional, veuen en les noves tecnologies un camí cap a la "llibertat".
Les noves tecnologies els permeten expressar-se com són, o com els agradaria ser,... no tenen por al fracàs. Però tot a la vida amb excès no és bo. No podem permetre que es perdi la comunicació, hem d'educar des de l'escola i als pares per fomentar la comunicació amb els alumnes o fills.
Les noves tecnologies no poden substituir les relacions interpersonals, ni la comunicació oral!

1 comentari:

Mister Moloko ha dit...

HOLA

El otro día lo dije en clase, pero tu no estabas.
Advertí que el miércoles quería 2 entradas para febrero, 4 para maro y 5 para abril.
Es evidente que tu no las tienes. Creo que te has de hacer un planteamiento y si quieres seguir o no con la asignatura. Si el jueves día 1 no encuentro en el blog las entradas que te indico, no es necesario que vuelvas a clase: dare por suspendida la evaluación contínua. Ceo que llegamos a un pacto y no se stá cumpliendo.
Tu misma, piénsatelo y actúa en consecuencia.
Eso por no comentarte que vas a ir muy justa para llegar a la asistencia mínima. Creo sinceramente que no os habeís concienciado de lo que implica una evaluación contínua

saludos