L'altre dia vaig llegir una notícia que va captar la meva atenció: "Enganchados a la pantalla" és un llibre escrit per un psiquiatre i un pedagog, que pretén avisar sobre l'addicció a les noves tecnologies. Aquesta patologia és real i perillosa. Per combatre el fenomen, diuen els autors que cal educació especialment dins les famílies. Les persones faltades d'afecte i de comunicació, especialment els adolescents, són les que tenen més possiblitats d'enganxar-se a Internet, al mòbil, als videojocs... La societat actual viu de pressa, i tots en patim les conseqüències. Peró especialment els joves, es veuen afectats per aquest estrés col·lectiu. Els pares cada dia treballen més hores, per tant tenen menys temps per dedicar als seus fills. Com a resultat, els joves passen més hores a l'escola. Un tant per cent molt alt d'infants i joves realitza activitats extraescolars, després de la jornada diària. Potser fruit d'aquesta sobreactivitat, i destacant que bona part dels joves tenen una baixa autoestima i senten un buit relacional, veuen en les noves tecnologies un camí cap a la "llibertat".
Les noves tecnologies els permeten expressar-se com són, o com els agradaria ser,... no tenen por al fracàs. Però tot a la vida amb excès no és bo. No podem permetre que es perdi la comunicació, hem d'educar des de l'escola i als pares per fomentar la comunicació amb els alumnes o fills.
